Les postals nadalenques més boniques del món

I ja em perdonareu la modèstia però com a tot bon retonyo la seva mare és una fan incondicional ;)

Et poses davant del full en blanc. Passen 10 minuts i l’únic que has aconseguit és fer els mateixos 4 gargots de quan t’avorries en una reunió a l’oficina. Passen 10 minuts més i res. Oh my God, ja hi som: crisis d’inspiració.

Gairebé tots els projectes que engego comencen d’aquesta manera i fins que no decideixo que el que he fet realment val la pena, a casa Gabriela passem una llarga travessia pel desert en la que no hi falten els dies de baixon, els dies de confeti en els que he trobat la idea perfecta (i que després mai ho és) i els dies en els que quan ho tinc tot fet… aiiixxxx…. no em convenç :(  -Aquests dies a casa Gabriela hi ha gent a qui la vena del coll li arriba a proporcions abans mai vistes-

I és que això deu ser com el mite del vestit de les núvies (que no sé si és mite o realitat, si us plau alguna novia ho podria confirmar?), diuen que quan el trobes saps que és aquell. A mi això em passa amb els pisos i amb els dissenys que faig. I quan vaig haver acabat cadascuna d’aquestes 4 postals que avui us porto gairebé em cau la llagrimeta, sabia que eren aquestes les escollides per ser les postals nadalenques més boniques del món i per fer-vos una miqueta felices a cadascuna de vosaltres. Passem al showroom? Passin i vegin:

Arbres_Anvers

PareNoel_Anvers

Boles_Anvers

Rens_Anvers

4Postals_Revers

Detall-Arbre

Detall-Pare-Noel

Detall-Boles

Detall-Rens

Així de guapa s’ha posat la botiga de Gabriela on hi podreu trobar les postals en paquets de 4, 8 o 12, n’hi ha per a tots els gustos!

He buscat que les postals tinguessin aquest efecte desgastat perquè noies, si el vintage és tendència les postals Gabriela no podien ser menys ;) Així que escollint el paper adequat hem aconseguit que cada una de les postals tingui un toc que la fa única i molt molt especial. Aiiii que torna a sortir el amor de madre!

De veritat espero que us hagin agradat molt, una quan es posa davant del paper en blanc no sap del tot si allò acabarà a bon port, el que si us puc dir és que jo n’estic molt orgullosa i que les he fet amb tooot el carinyo del món ;)

Això sí! Sigui amb aquestes postals o sigui amb unes altres, no deixeu d’escriure unes paraules boniques als que més us estimeu!!

Una abraçada,
Laura

 

El perquè de (gairebé) tot plegat

Començar el blog amb un tòpic no sé si és bon presagi o símptoma de novatilla, però no puc evitar iniciar-lo sense afirmar que “la vida dóna molts tombs”. És així senyores. Després de 30 anys rodant per aquest món ara em trobo davant l’ordinador, amb els nervis posats a la panxa i començant a ser (o intentant-ho) això que ara en diuen una emprenedora. Que Déu ens agafi confessades.

No us descriuré el que m’ha portat fins aquí (a qui li interessin els loops vitals d’altri ho pot trobar a la secció About d’aquest mateix blog) però el que sí us puc explicar és (fent un gran Juan Palomo) per què he volgut muntar aquesta petita papereria aliena a tot el que està passant i, després de mesos treballant, continuar amb la il·lusió, les ganes i la paciència intactes. Bé, no cal enganyar a ningú, la paciència depèn del dia.

Segurament hi ha diversos perquès, a la vida res és blanc o negre, però en tinc dos de ben identificats i són aquests els que puc descriure més fàcilment. El primer té a veure amb la meva gairebé-obsessió que quan sigui una padrina als meus néts i nétes no els vull explicar com m’aixecava cada dia a les 7:30 del matí per passar-me 8 hores davant l’ordinador de l’oficina, amb l’inseparable tupperware de macarrons bullits i dia sí dia també pensar “què coi hi faig aquí?”. Això no està fet per mi. Sempre he pensat que m’agradaria omplir-me la vida d’altres moments especials, màgics per viure’ls intensament i així quan m’assegui al costat d’una hipotètica llar de foc, d’una hipotètica casa al camp, amb uns hipotètics néts i nétes, pugui mirar endarrere i sentir que ho he aconseguit, que no he deixat de fer res del que volia fer per la por, pel què diran o per creure que era impossible. De moment si faig balanç hi tinc de tot, moments de pura vida i moments que no tant, però Gabriela forma part d’aquells objectius que no podia deixar passar. I aquí la tenim!

El segon té a veure amb la confiança en els pensaments i les accions positives (moment místic ON). Crec que, si enlloc de remugar tot el dia, penséssim en les coses bones que tenim i les diguéssim, TOT canviaria. Palabrita. Ja sé que és una teoria de poc nivell i que està molt vista, però un dels objectius de Gabriela és esdevenir un canal per començar a transmetre aquesta visió positiva i així canviar-nos una mica l’estat d’ànim. I a partir d’aquí alegria de viure, berbenes, confeti rosa, àngels celestials i el que convingui.

I per fi la papereria Gabriela ja és aquí, tan preciosa i tan orgullosa d’haver arribat. Té un objectiu clar:

generar un cercle cada vegada més gran de persones que fem petites accions per millorar les nostres vides i les dels altres

Recordeu l’escena en què la veïna de l’Amelie rebia les cartes del seu marit desaparegut feia 30 anys? Doncs em refereixo a això. Petites accions que faran felices a altres persones. I la roda començarà a girar i a girar.

Així que prou de xerrar i donem-los-hi una nova vida a les bústies de Correus. Jo començaré per fer viatjar unes quantes cartes. Destinació: Londres. Assumpte: “Sista, I miss you”. Qui em segueix?

Ens veiem aquí cada dimarts i dijous!

Benvinguts i benvingudes a Gabriela, ens desitjo un viatge apassionant!
Laura