El perquè de (gairebé) tot plegat

Començar el blog amb un tòpic no sé si és bon presagi o símptoma de novatilla, però no puc evitar iniciar-lo sense afirmar que “la vida dóna molts tombs”. És així senyores. Després de 30 anys rodant per aquest món ara em trobo davant l’ordinador, amb els nervis posats a la panxa i començant a ser (o intentant-ho) això que ara en diuen una emprenedora. Que Déu ens agafi confessades.

No us descriuré el que m’ha portat fins aquí (a qui li interessin els loops vitals d’altri ho pot trobar a la secció About d’aquest mateix blog) però el que sí us puc explicar és (fent un gran Juan Palomo) per què he volgut muntar aquesta petita papereria aliena a tot el que està passant i, després de mesos treballant, continuar amb la il·lusió, les ganes i la paciència intactes. Bé, no cal enganyar a ningú, la paciència depèn del dia.

Segurament hi ha diversos perquès, a la vida res és blanc o negre, però en tinc dos de ben identificats i són aquests els que puc descriure més fàcilment. El primer té a veure amb la meva gairebé-obsessió que quan sigui una padrina als meus néts i nétes no els vull explicar com m’aixecava cada dia a les 7:30 del matí per passar-me 8 hores davant l’ordinador de l’oficina, amb l’inseparable tupperware de macarrons bullits i dia sí dia també pensar “què coi hi faig aquí?”. Això no està fet per mi. Sempre he pensat que m’agradaria omplir-me la vida d’altres moments especials, màgics per viure’ls intensament i així quan m’assegui al costat d’una hipotètica llar de foc, d’una hipotètica casa al camp, amb uns hipotètics néts i nétes, pugui mirar endarrere i sentir que ho he aconseguit, que no he deixat de fer res del que volia fer per la por, pel què diran o per creure que era impossible. De moment si faig balanç hi tinc de tot, moments de pura vida i moments que no tant, però Gabriela forma part d’aquells objectius que no podia deixar passar. I aquí la tenim!

El segon té a veure amb la confiança en els pensaments i les accions positives (moment místic ON). Crec que, si enlloc de remugar tot el dia, penséssim en les coses bones que tenim i les diguéssim, TOT canviaria. Palabrita. Ja sé que és una teoria de poc nivell i que està molt vista, però un dels objectius de Gabriela és esdevenir un canal per començar a transmetre aquesta visió positiva i així canviar-nos una mica l’estat d’ànim. I a partir d’aquí alegria de viure, berbenes, confeti rosa, àngels celestials i el que convingui.

I per fi la papereria Gabriela ja és aquí, tan preciosa i tan orgullosa d’haver arribat. Té un objectiu clar:

generar un cercle cada vegada més gran de persones que fem petites accions per millorar les nostres vides i les dels altres

Recordeu l’escena en què la veïna de l’Amelie rebia les cartes del seu marit desaparegut feia 30 anys? Doncs em refereixo a això. Petites accions que faran felices a altres persones. I la roda començarà a girar i a girar.

Així que prou de xerrar i donem-los-hi una nova vida a les bústies de Correus. Jo començaré per fer viatjar unes quantes cartes. Destinació: Londres. Assumpte: “Sista, I miss you”. Qui em segueix?

Ens veiem aquí cada dimarts i dijous!

Benvinguts i benvingudes a Gabriela, ens desitjo un viatge apassionant!
Laura

 

Anuncis

8 thoughts on “El perquè de (gairebé) tot plegat

  1. Hola bonica!
    tinc l’honor de ser la primera en postejar? Quina il·lusió!! :-)
    M’ha agradat molt el teu redactat d’intencions… Només puc felicitar-te per aquest GRAN pas que has iniciat i agraïr-te que ens hagis recordat a tots/es aquesta GRAN lliçó de vida… (avui estava una mica desanimada i m’has donat una GRAN injecció de moral i ànims per perseverar en la lluita dels meus somnis, que no disten gaire dels teus, per cert…).
    Em deixes acompanyar-te en el teu viatge? ;-)
    Gràcies per compartir,

    Laia C.

    • Ostras Laia MIL GRÀCIES per aquest comentari! Em sembla que has estat tu qui m’ha donat una bona injecció d’energi a mi! Me n’alegro molt moltíssim que t’agradi tot això i es genial que ho vulguis compartir amb mi. Espero que puguem veure com creix la Gabriela! Qualsevol cosa ja saps on trobar-me. Moltes moltes i infinites gràcies per les teves paraules. Una abraçada enorme! Comencem el viatge!!
      Laura

  2. Guapa!!!
    Molts anims i endevant amb energia. Com molt be reflexes al teu escrit, quan arribi el final i fem balanç de les nostres vides només ens podrem culpar a nosaltres de no haver fet el necessari per que els nostres somnis es complissin. No sabem el desenllaç, si aquests somnis es compliran o no, però saber que hem fet tots els possibles per que es fessin realitat, es el que ens deixarà marxar en pau.
    Felicitats i molts anims!!!

    • Moltíssimes gràcies Jordi!! Tens toooota la raó així que agafem-ho amb ànims que queda un llarg camí! Moltes moltes gràcies pel teu suport i ànimis!
      Una abraçada,
      Laura

  3. Laureta un dia vam parlar d’allò que volíem..que volíem ser, on volíem arribar…, d’inventar, reinventar per perseguir els nostres sommis. Tu ho estas fent possible i segur que anirà genial. La idea fantàstica i original. Estic convençuda de que ens faràs feliç!!!!.

    • Aiiiiii Anna!!! Ja saps que res és fàcil i que les coses venen com venen però poc a poc podem anar decidint cap a on volem anar oi? Moltes gràcies per acompanyar-me en aquesta aventura, una abraçada forta!

  4. Moltes felicitats per fer aquest pas i no desaprofitar aquesta vena creativa. I gràcies per fer-nos partícips d’aquesta empenta.
    Endavant amb el somni!!

    • Moltíssimes gràcies Roger, com a mínim s’havia d’intentar oi? Una abraçada ben forta i mil gràcies pels ànims i el suport!

Els comentaris estan tancats.